Un Estat franquista

Malgrat la teatralitat electoralista de l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, a Espanya i molt especialment en el conjunt d’institucions de l’Estat, el franquisme hi és ben viu, ho hem pogut veure una vegada més a la farsa judicial dels presos polítics independentistes, però és que el “todo por la patria” i sobretot la defensa de la seva “sagrada unidad” són consignes franquistes que formen part del “todo atado y bien atado” del testament polític del difunt general. Per tant defensar la “unidad de la patria” és imposar una consigna franquista, o sigui feixista, no al servei dels espanyols com els agrada dir, sinó al servei d’unes classes dirigents espanyoles que no volen perdre els seus privilegis.

Per més que baladregin pregonant que Espanya és un estat de dret, quan acusen els nostres polítics de voler trencar Espanya, estan defensant la ideologia i les consignes feixistes del seu Caudillo.

L’inefable senyor Iceta (PSOE) en una de les seves últimes compareixences al Parlament de Catalunya va deixar anar: “Som lliures per parlar de tot, però no podem decidir sobre tot.”

En primer lloc em pregunto: si som lliures per parlar de tot, per què la Sra. Forcadell està condemnada a 11 anys de presó precisament per permetre que al Parlament es parlés de tot? I en segon lloc també em pregunto: per què nosaltres no podem decidir sobre tot el que ens afecti? Qui s’ha atorgat el dret a poder determinar què és el que podem decidir els catalans i el que no?

Doncs precisament són aquells que no volen perdre els seus privilegis, començant pel rei.