L’educació, últim bri d’esperança

En ple segle XXI, quan sembla que ho tenim tot és quan ens perilla tot. Una societat mercantilista, materialista, amb valors socials minvants i individualistes augmentant. On les democràcies pateixen de poca credibilitat, la justícia ja no és cega i fins i tot el planeta està en risc de col·lapse, què ens queda com a societat? L’educació. L’educació en global, en gran, en majúscules. Una educació que no es limiti a l’escola, sinó que tot l’entorn de cada persona estigui ple d’estímuls que ens permetin créixer tant individualment com, sobretot, socialment. I és això el que hem vingut a fer.

La Setmana de la Ciutat Educadora, que s’ha celebrat aquests dies a Girona, és una iniciativa interessant que més que solucionar un problema denuncia la manca de respostes polítiques a aquest problema. Només quan tinguem una societat educadora al 100%, serà innecessari dedicar-hi una setmana, perquè ho seran totes.

I què vol dir una societat educadora al 100%? Doncs que tots els agents actuen en consonància per a intentar oferir als seus conciutadans un entorn molt més favorable. Des del flequer que s’ofereix per socórrer aquell infant perdut, fins a l’escola que obre les portes a les tardes perquè la gent gran pugui anar-hi a aprendre informàtica, mentre a la biblioteca hi ha gent llegint i a les pistes esportives gent fent esport. És una societat activa i dinàmica, no només econòmicament, sinó en participació. On s’entén educació com allò formal (escola, institut...) i allò no formal (esplais, caus, clubs esportius, associacions...), i tot convergint per a una ciutat més segura, amable, confortable, on tothom comparteixi uns valors socials, on la formació sigui assequible, on les oportunitats flueixin des de la part pública, però també la privada. I la cultura. La cultura és aquell element cohesionador que ha de convertir-se en un espai de trobada entre generacions diverses, ha de teixir les complicitats necessàries i no excloure ningú. Només una societat culturalment compromesa i respectuosa podrà establir amb èxit les bases del seu futur.

L’educació és l’últim bri d’esperança. Aprofitem-lo, i treballem-hi. Debats com el que hi està havent en relació amb el pacte de ciutat per combatre la segregació escolar en són una pista. Fora demagògies i populismes. Afrontem la realitat de cara i treballem conjuntament per trobar solucions duradores i definitives. El consens és la clau en una societat on la pluralitat ha de ser la bandera del respecte i la cohesió. Seguim-hi treballant, per la Girona del demà, fem-ho avui.