L’estrena del Congrés

La constitució del Congrés de Diputats ha encetat una nova legislatura a l’Estat espanyol marcada d’entrada pel fracàs que ha suposat la repetició de les eleccions sis mesos després i per la possibilitat, encara no descartable, que s’hagi d’anar a unes terceres eleccions consecutives si Pedro Sánchez no aconsegueix finalment prou suport per ser investit president. Entre el 28-A i el 10-N han canviat poques coses i a pitjor, per la presència duplicada de la ultradreta (Vox) i per l’absència dels diputats catalans que no es van poder presentar a la reelecció com a conseqüència de la injusta i duríssima sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.

La composició de la mesa del Congrés evidencia la falta d’una resposta responsable des del punt de vista democràtic dels partits polítics a l’emergència d’una força d’extrema dreta, xenòfoba i socialment retrògrada com és Vox. El PSOE podria haver evitat la incursió dels ultres amb una vicepresidència, però en va tenir prou amb garantir-se la presidència de la cap de llista del PSC Meritxell Batet, la primera vicepresidència i una majoria progressista a la mesa, que reprodueixi la majoria que Pedro Sánchez persegueix per donar forma a la legislatura.

Els vots nuls dels diputats catalans i bascos, demanant la llibertat dels presos polítics independentistes, són el testimoni que l’Estat espanyol continua tenint un greu problema polític de fons, que afecta una part del seu territori i que, fins ara, no ha volgut afrontar políticament, limitant-se a contenir-lo policialment i judicialment. Gairebé res convida a pensar a hores d’ara que aquest nou Congrés pugui afrontar la qüestió des de la supremacia del principi democràtic sobre l’espanyolisme essencialista autoritari.