El tren entre Barcelona i València

“València, més a prop de Barcelona”, recitava dilluns la propaganda oficial de Renfe i del Ministeri de Foment, en al·lusió a l’entrada en servei de la reivindicada variant ferroviària entre Salou i l’Hospitalet de l’Infant, i com aquest fet permetia reduir en gairebé quaranta-cinc minuts la durada del trajecte de l’Euromed entre les dues capitals. El cas, però, és que simplement s’ha tornat a la durada del servei que l’Euromed oferia quan va entrar en servei, l’any 1997. Horaris de fa vint anys amb preus actualitzats als anys vint. Un pedaç disfressat de modernitat en un enllaç ferroviari entre dues grans ciutats que hauria de ser d’alta velocitat pura i no descafeïnada com l’Euromed, tal com existeix entre altres capitals espanyoles, la majoria amb molts menys lligams que Barcelona i València. Ras i curt, l’Estat ha oblidat expressament la connexió d’alta velocitat entre Catalunya i el País Valencià, atenent més a criteris polítics i de clar boicot per no enfortir la relació entre els diferents països catalans, que no pas a criteris de població o estricament comercials. L’Estat presumeix amb la inauguració de la variant, però hauria d’assumir les enormes responsabilitats que ha suposat tenir durant anys una sola via en un dels corredors ferroviaris amb més trànsit d’Europa.

L’entrada en funcionament de la nova variant ferroviària ha suposat, de retruc, que dues poblacions importants i turístiques com són Cambrils i Salou es quedin directament sense serveis de rodalies. Una decisió política que no s’entén de cap manera, i encara menys en aquests moments que l’administració insisteix en l’ús del transport públic, i que s’hauria d’intentar revertir d’alguna manera. Hi ha propostes per fer-hi un tramvia, per exemple, i el més aviat possible.