Els trinxeraires

Definició de trinxeraire: “persona de classe baixa, sense ofici ni benefici”. Una forma despectiva per definir algú amb qui no es vol tenir tractes. És una definició antiga, hi ha polítics, opinadors i presumptes periodistes que a l’hora d’exposar la seva ideologia i opinions prenen unes actituds execrables, d’ínfima qualitat, educació i de males maneres, que ocupen llocs preeminents en l’escala social.

Darrerament es parla molt de “política de trinxeres” per aquells que al seu argumentari els manca finesa i passen a l’acció presentant querelles i recursos a tort i a dret, deixant el debat polític a banda, donant per certes notícies no contrastades, resolucions de tribunals abans d’hora, insultant el contrari com un enemic.

L’actuació de Dolors Montserrat al Parlament Europeu titllant Carles Puigdemont de lladre és de jutjat de guàrdia i reia mentre rebia una bona cleca per part de Puigdemont, sense ni mirar-lo. És d’una baixesa moral sense parangó, aquesta impresentable de què riu? Es mofa de qui no pensa com ella, de qui està en l’exili, dels seus companys que són a la presó? Esteban González Pons fent el mateix amb Toni Comín i com a apoteosi final en Santiago Abascal presenta una demanda d’anul·lació de la decisió del Parlament Europeu declarant: “Sassoli ha posat el P.E. al marge de la llei.”

A aquesta caterva de polítics espanyols, atrinxerats en les seves posicions, només els falta cridar. “Santiago y cierra España!” Als que es clouen en una rasa infame, acompanyats de rates fastigoses, se’ls pot anomenar, sense por d’equivocar-se, com a trinxeraires, no?