El resultat de no tenir vegueries

La divisió provincial catalana és una aberració que dura des del 1833. No té en compte ni la demografia ni les distàncies. El Baix Llobregat i el Berguedà s’assemblen com un ou a una castanya. La situació s’agreuja, a més, quan el CatSalut funciona des de sempre d’acord amb les regions sanitàries.

És un autèntic despropòsit el confinament provincial. I és ben trist que hagi estat la pandèmia el que ha fet obrir els ulls als nostres polítics. Aquesta és la principal conseqüència de no haver impulsat mai les vegueries abans del tsunami de l’Estatut. Ara en paguem les conseqüències. Espero que d’aquesta crisi traguem un bon aprenentatge per tenir un territori més cohesionat, equilibrat i proper, pensant en les persones, la seva mobilitat, les seves necessitats i la seva salut.