Tan lluny i tan a prop

Fa poc vaig descobrir una aplicació mòbil per aprendre idiomes xatejant amb gent d’altres països.

L’aplicació et proposa persones que dominen la llengua que tu vols practicar i que volen aprendre l’idioma que tu coneixes. Porto només una setmana, però ja he pogut parlar amb gent molt interessant d’arreu del món. Mentrestant, porto dos mesos sense poder veure la meva família cara a cara. Aquesta dualitat em va xocar bastant quan em vaig posar a pensar-hi: com de prop tinc els qui són físicament més lluny i com de lluny tinc els qui em són més propers.

Tot i poder veure’ls per videotrucada, donaria tots els xats del món per poder tornar-los a mirar als ulls sense una pantalla pel mig.