Opinió

Ombres de primavera

Portades amb missatges i noms

“La idea era crear una portada digna de memòria per recordar-hi els morts pel coronavirus: “«An incalculable loss»”

Mentre que el nou missatge del govern espanyol “Salimos más fuertes”/“Sortim més forts”, sense que puguem saber si ens en sortim, i encara menys que ho fem més forts, va ser reproduït a les portades dels principals diaris (això diuen, però com a mínim n’hi ha un, aquest, que no ho ha fet, i no deu ser per res) catalans i/o espanyols, el New York Times va consagrar fa poc una portada a reproduir part dels noms dels quasi 100.000 morts als EUA a causa de la Covid-19. Als noms s’hi afegeixen frases que singularitzen cada vida perduda: “Alan Lund, 83, Washington, director d’orquestra amb l’oïda més increïble” o, per posar només un altre exemple, “Theresa Elloie, 63 anys, Nova Orleans, reconeguda pel seu negoci de fermalls detallats”. Per configurar aquesta portada, editors de diverses seccions del diari (també consta que tres estudiants de periodisme en pràctiques) van buscar i seleccionar els noms en esqueles i necrològiques publicades en diaris d’arreu dels EUA. La idea era crear una portada digna de memòria (amb la voluntat de transcendir el caràcter efímer dels diaris) per recordar-hi els morts pel coronavirus: “An incalculable loss”, es llegeix al discret titular. Es va pensar en milers de puntets, però es va imposar la força dels noms, de manera que per primer cop en dècades no va aparèixer cap fotografia a la portada del New York Times. Aquests noms, potser, signifiquen més que una o mil imatges.

Podem pensar que no s’han escrit els noms en cap diari (ni en cap mur, a vegades ni tan sols en cap làpida) dels incalculables morts (i així la seva incalculable pèrdua) en tantes guerres mig oblidades, a causa de les epidèmies que no arriben als països rics o per culpa de la fam en un món amb desigualtats escandaloses. Morts que ni tan sols ocupen una nota al peu de pàgina de la Història. El cas és que, a banda que la causa de les morts sigui de naturalesa tan diferent, la idea del New York Times va tenir-la abans el diari francès Libération en reproduir en portada els noms de les 120 víctimes dels atemptats gihadistes que van tenir lloc simultàniament a París el 13 de novembre del 2015. I és així que he recordat altres llistes de noms que m’han commogut especialment i que, de fet, tinc molt presents: la paret de l’estació de tren de Bolonya on hi ha escrits els noms de les 85 víctimes mortals de la bomba que, el 2 d’agost del 1980, va fer esclatar un grup feixista, i el mur on, al Museu de la Memòria i dels Drets Humans de Santiago de Xile, poden llegir-se els noms dels que van ser assassinats pels criminals i torturadors comandats per Pinochet. N’hi ha més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia