Por

La por té moltes variants: pot ser real (física o invisible) o imaginària. L’ésser humà és racional i la por és un mecanisme de defensa. Però les respostes poden ser molt diferents: reactiva, paralitzant, negativa, alienadora, contraproduent...

Si és reactiva, el subjecte la minimitza, la neutralitza, s’hi enfronta. Si el factor és invisible, una epidèmia, una malaltia..., pren mesures preventives per intentar superar-la.

Si és paralitzant, l’individu perd l’habilitat de gestionar-la amb perspectiva i no se’n surt sense ajuda. Si és negativa, la persona decideix ignorar-la, tira pel dret sense tenir en compte les conseqüències. Si la resposta a la por real és alienadora, fa de l’ésser humà un captiu, un esclau, o un col·laborador fidel d’aquell que l’amenaça. Si és contraproduent, el tipus rebaixarà la por tangible, pactarà amb l’oponent i incomplirà el seu ideari. I, fins i tot, se’n farà còmplice.

Sempre, la por ha conviscut amb nosaltres de moltes i diverses maneres, i com la gestionem ens defineix positivament o negativament. Quan un individu de posició rellevant, en qualsevol àmbit, agafa la por com a excusa per incomplir quelcom per interessos privats, esdevé un farsant i un aprofitat.

Si l’excusa és perquè la por l’incapacita i no deixa pas al relleu, és un covard i un cínic. Quan afronta la por malgrat les conseqüències, és valent. I quan no se’n surt i demana ajuda o permet que un altre ocupi el seu lloc, és coherent. I, com diuen, qui mai no té por és un boig.