Espanyolisme i independentisme oficial

Està demostrat que, a Espanya, anar en contra dels catalans dona vots per totes bandes. El “conflicte” alimenta dretes, esquerres, detractors i, també, presumptes partidaris de la independència. Com a exemple, la defensa d’un diàleg impossible amb el gobierno del Estado sona ara més falsa, forçada i interessada que mai. Desenganyem-nos: el “projecte” excloent espanyol no seria possible sense la col·laboració de l’independentisme oficial, que li segueix el joc assumint el paper de víctima ultratjada. Em pregunto quin diàleg hi ha d’haver amb un partit socialista que ha sortit al carrer per fer-se selfies amb la ultradreta dreta, per la “unidad de España” i que ha aplaudit la violència i la repressió. Els catalans hem assistit, sense voler-ho admetre, al triomf de l’odi. I la submissió avui pren forma de súpliques al “diàleg”. Els polítics catalans que havien de morir amb el poble van marxar, els qui van morir amb el poble s’han agenollat. L’1 d’octubre, els catalans vam actuar amb determinació heroica, sense comptar, però, amb la possibilitat de ser enganyats pels qui han fet del “conflicte territorial” un modus vivendi.