El lector escriu

SOS empresarial

De ben segur que si vaig a la meva hemeroteca podré donar fe del comentari que ara intento fer. Més d’una vegada soc discrepat de l’opinió favorable a la formació professional, que fou creada per substituir l’aprenent de qualsevol ofici, com ara paletes, mecànics, lampistes, electricistes i altres. El progrés –que no sempre és benvingut– ens ha portat allà on som ara perquè ningú ha tingut interès a fer front a la realitat. S’ha potenciat sense filtres l’escolaritat fins als 16 anys, vulguin o no vulguin estudiar, i no s’ha tingut en compte que treballar també dignifica, i que és l’únic sistema de poder sobreviure a les crisis de tota mena.

Eliminar la figura de l’aprenent fou una greu equivocació perquè no tothom ho ha aprofitat, ni tots els empresaris han estat partidaris de contractar aquests operaris d’acadèmia. Tots els grans empresaris que ara estan en fase de jubilació han passat per l’aprenentatge al costat de grans treballadors, esdevinguts també d’aprenents. Una cosa sí que he de reconèixer, i és que deixar els estudis als 14 anys era una mica just; es podria haver allargat fins als 15 anys (a mi em varen treure de l’escola als 13 anys per anar a fer de “fidauer” a ca l’Aragonès, i als 12 vaig començar d’aprenent de barber els caps de setmana, divendres al matí, dissabtes al vespre i diumenges al matí fins a les tres fins als 19 anys) però no més, perquè les mentalitats no són les mateixes, i, com les plantes, s’han de redreçar quan són tendres. Ara tenim molts factors en contra de l’ocupació laboral, i el principal és l’excés de producció, que no concorda amb la capacitat de consum, per manca de recursos econòmics per part de la societat obrera. Quan per la compra d’un habitatge i un vehicle utilitari l’obrer ha d’hipotecar 30 anys de la seva vida vol dir que viu en un país pobre, dominat pel capitalisme i l’especulació, amb la societat ciutadana amb problemes i hipotecada. També podem parlar d’impostos i d’excessius elements dintre dels governs, quan la seva gestió és una duplicitat i no té sentit mantenir-los; sobren ministeris, assessors, senadors, diputats, consellers, endollats, etc., però el que més sobra són lladres i “pillets”. Pressupostar una obra i esgotar el pressupost amb l’obra a mig fer és per llogar-hi cadires i fotre el barret al foc.

La Bisbal d’Empordà

(Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia