No ho veig clar

No és cap novetat dir i pensar en el poc compromís constitucional de qui té el monopoli de la força: digue-li policia, guàrdia civil o exèrcit. Ara l’anomenada Benemérita se sent ferida pel degoteig de destitucions. També és una evidència que la crisi provocada per la Covid-19 (sanitària però també econòmica i social) ho farà sacsejar tot. Els anhels sobiranistes de Catalunya potser s’han refredat de portes enfora, però hi són. El republicanisme a Espanya també creix, la monarquia sembla que perd adeptes, la dreta espanyola (la democràtica i la rància i nostàlgica d’èpoques pretèrites) també ja surt al carrer a fer soroll.

Hi ha una forta crisi laboral que anirà a més, i quan hi ha problemes de butxaca i de rebost les reaccions són impredictibles. I si a tot això hi sumem un govern dèbil (que la dreta més punyent arriba a qualificar d’il·legítim) i que necessita, massa cops, el suport de grups independentistes per tirar endavant... i un parlament espanyol on se senten retrets del tipus: “Tu ets fill de terrorista”/“Tu ets colpista”. Si posem tot això dins una coctelera, què en pot sortir? No vull ni pensar-ho... Però quan hi penso tremolo. Ens en sortirem?