Intrigues de l’amor i de la política

Comentava ahir que Gina del Dongo, la comtessa Pietranera que refusa pretendents influents i adinerats després d’enviduar en morir el seu marit en duel, està enamorada del seu nebot Fabrici, que ha tornat de la seva aventura a favor de Napoleó, derrotat definitivament a Waterloo, Waterlô en való: “Si Fabrici li hagués parlat d’amor, ella l’hauria estimat: ¿no tenia ja, per ventura, una admiració apassionada i, per dir-ho així, sense límits, per la conducta i la persona del noi?” Però Gina (de la qual, amb aquella actitud condescendent davant les dones en fer-se grans que persevera fins l’actualitat, es va dient que continua essent atractiva malgrat que ja no és jove en un moment en què no arriba als trenta anys) s’adona que els sentiments del nebot no són equivalents i ho encaixa amb una intel·ligència que potser ara se’n diria emocional, però que, en tot cas, dona compte de la lucidesa del personatge: “Fabrici l’abraçava amb tal efusió d’agraïment innocent i de bona amistat, que s’hauria inspirat horror a si mateixa si hagués cercat un altre sentiment en aquella amistat gairebé filial.”

L’agraïment de Fabrici (que, dient-se originalment Fabrizio, anomeno així d’acord amb la traducció de la novel·la al català de Pere Gimferrer) és perquè Gina ho fa tot per ajudar-lo a fugir dels que poden perseguir-lo a causa de la seva aventura a favor de Napoleó. El cas és que comença a palpitar clarament a La cartoixa de Parma un gran tema, sinó és el gran tema, de Stendhal: la passió amorosa, a la qual, a més de fer-la present en les seves narracions curtes i llargues, va dedicar una mena d’assaig (“De l’amour”) que concentra les observacions i teories de l’escriptor sobre els sentiments i les relacions eròtiques. El cas és que Gina té una debilitat per Fabrici, però, mentre aquest errava per França, va conèixer un altre home que també ha atacat seriosament el seu cor. Aquest home, presentat als lectors com un personatge singular, és el comte Mosca della Rovere Sorezona, aleshores “ministre de la guerra, de la policia i de les finances d’aquell famós príncep de Parma, Ernest IV, tan cèlebre per les seves severitats, que els liberals de Milà titllaven de crueltats”. Gina coneix el comte Mosca i s’hi comença a relacionar a l’Scala de Milà i és així que haurà de fer-se present la passió de Stendhal per l’òpera, que, a més, va inspirar-lo. El comte Mosca, ben enamorat de Gina, dona joc a l’Amor, segons Stendhal, però amb ell també irrompen amb força les intrigues polítiques. Hi ha qui ha dit que aquesta novel·la és maquiavèl·lica.