La pandèmia és ben viva
L’OMS ha estat ben clara aquest cap de setmana i les xifres li donen la raó. A tot el món, la pandèmia del coronavirus no està, ni de bon tros, controlada; tot al contrari, va a l’alça –de fet, divendres va ser el dia amb més casos declarats des de l’inici– i està entrant en una “fase molt perillosa”. Cal, doncs, no deixar-se emportar per una falsa sensació de seguretat com la que ens envolta a molts catalans ara mateix. Sembla que hàgim deixat enrere la pandèmia –i és cert que la circulació del virus a Catalunya és escassa–, però si posem la vista a la resta d’Europa i del món, és evident que la crisi no està, ni de lluny, superada. Al continent europeu, el perill pot venir dels rebrots, com els que hi ha hagut aquesta mateixa setmana a Alemanya, mentre que a la resta del món la malaltia continua avançant sense aturador. És el mateix que ha passat a la Xina, on el coronavirus semblava controlat. Amèrica i l’Orient Mitjà són ara els focus principals de la pandèmia; en molts països, a més, no hi ha els recursos sanitaris necessaris per atendre, amb garanties, els múltiples casos.
El món afronta una crisi sanitària i econòmica de primer ordre des de fa setmanes i no sembla ara mateix que estiguem a punt d’entrar en la fase final. La reacció tardana de l’OMS i de les autoritats de molts estats ha estat clau en l’expansió de la pandèmia, però un cop se n’ha conegut l’abast, tampoc han ajudat a minimitzar-la –més aviat l’han afavorit– les respostes tèbies d’alguns negacionistes populistes com el president brasiler, Jair Bolsonaro, o el mateix president nord-americà, Donald Trump. Només les múltiples recerques d’una vacuna a tot el món són ara mateix la principal esperança.