Poques instruccions i compromís
Ja han entrat en vigor les noves mesures del govern català per a la fase de la represa, la que el govern espanyol anomena “nova normalitat”, segons el decret que va validar ahir el Congrés dels Diputats, amb els vots en contra de tots els grups catalans. Amb les competències de nou en mans de la Generalitat hem passat d’una situació en què rebíem una allau d’instruccions sobre com ens hem de comportar per evitar o controlar l’expansió de la pandèmia a rebre’n només tres, això sí, amb insistència de gota malaia. El govern ha simplificat el missatge i l’ha reduït a tres mesures bàsiques: mascareta, rentat de mans i distància de seguretat.
La gestió de la nova fase en què hem entrat no és gens senzilla i requereix el compromís de la ciutadania. No és que no fos necessari en les fases anteriors; simplement, ara és imprescindible perquè el govern posa l’èmfasi en la recomanació al davant de la imposició, de la sanció. La dificultat rau a compaginar una certa consciència col·lectiva que el perill de contagi s’ha esvaït amb la certesa que el virus no ha desaparegut i que, de fet, no han deixat de produir-se rebrots que, en alguns casos, han suposat passes enrere i nous confinaments.
El govern treballa amb la hipòtesi que hi haurà una nova onada d’infeccions a la tardor que es podrà gestionar millor atesa l’experiència d’aquests mesos. Una experiència que hauria de servir, entre altres coses, perquè no es repeteixin els problemes que hi ha hagut a les residències de gent gran i perquè s’abordi amb decisió –i, si pot ser, amb consens– la represa del curs escolar. El compromís ineludible de la ciutadania s’ha d’alimentar d’una actuació coherent i transparent de l’administració.