La represa a les escoles
Els plans del govern de la Generalitat per al pròxim curs escolar tenen aspectes clarament positius, més enllà d’aportar una mica de llum a la incertesa que afecta les escoles des que es va declarar la pandèmia del coronavirus. L’aposta per la presència de tots els alumnes als centres és, òbviament, un valor des del punt de vista social i formatiu, i la inversió de 370 milions en contractació, de 5.000 nous efectius de personal docent i no docent, i l’adquisició de recursos tecnològics serà un reforç important i és un esforç al qual cal donar valor encara que no satisfaci el càlcul òptim dels sindicats.
No obstant això, sembla obvi que aquest pla de reforç no resol el problema de tornar a rebre un milió i mig d’escolars a les seves classes en el context d’una pandèmia que manté l’amenaça per a la tardor que ve. I a aquesta sensació d’insuficiència, s’hi ha de sumar la falta de concreció del nou escenari quant a espais i efectius, la necessitat d’improvisar en funció de quin acabi sent i, en general, la falta de comunicació directa amb directors de centres i mestres, que ha sumit el sector en un desconcert notable.
El pla és un pas endavant i el que cal ara és eficàcia, diligència i bona comunicació per desplegar-lo amb temps perquè les escoles puguin organitzar-se adequadament amb totes les garanties possibles per al personal i els alumnes, sabent que parlem de canalla, que les ràtios no han baixat, que és difícil perimetrar grups i que ningú sap com evolucionarà la pandèmia durant i després de l’estiu. Per això, i perquè la sorpresa ja no existeix, calen protocols d’actuació molt clars, cal que el govern tingui un pla B i cal potenciar l’alternativa digital per fer possible que el curs vinent els alumnes puguin recuperar el terreny perdut.