1978

Feia unes quantes setmanes que estava en silenci. Des de després que es desclassifiquessin els documents de la CIA que afirmen que ell, Felipe González, llavors president del govern espanyol, “havia acordat la creació d’un grup de mercenaris per combatre des de fora de la llei els terroristes”. Estem parlant dels Grups Antiterroristes d’Alliberament (GAL) i dels seus 27 assassinats. Entre aquests, el de Juan Carlos García Goena, exiliat al sud de l’Estat francès per no voler fer el servei militar. O Jean Pierre Leiva, un ferroviari sense cap mena d’adscripció política. O de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, membres d’ETA segrestats, torturats a la residència oficial del governador civil de Guipúscoa, assassinats i enterrats en calç viva. Feia molts dies que Felipe González no badava boca. Ni per criticar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, ni per tornar a dir que fan massa concessions a aquells que volen trencar Espanya.

Però finalment l’expresident espanyol ha parlat. I ho ha fet per referir-se al rei emèrit Joan Carles I. González ha defensat la seva presumpció d’innocència i ha destacat la valuosa aportació que el monarca ha fet a la democràcia espanyola. De fet, ha vingut a dir que els atacs al rei emèrit, com la vinculació de la seva persona amb els GAL, formen part d’una estratègia per tombar el règim de 1978. Ni Barrionuevo, ni Vera, ni ungles arrancades, ni comissions il·legals, ni caceres d’elefants, ni 65 milions que volen des d’un compte secret del rei emèrit cap a un compte d’una tal Corinna. Res. Un contuberni judeomaçònic i comunista. I separatista, és clar!