El problema de ser un club d’estats

Passa moltes vegades quan hi ha una cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea. Les reunions s’allarguen fins a l’infinit, es deixen les decisions per a trobades posteriors, s’hi afegeixen dies, com en el cas d’aquesta darrera, i, en moltes ocasions, s’arriba a acords de mínims que no deixen satisfet ningú. Són les conseqüències de ser el que popularment es coneix com a “club d’estats” i no la veritable unió política i econòmica que havien somiat alguns dels impulsors del també anomenat “somni europeu”. En aquestes condicions costa tenir una veu clara com la que tenen potències com ara els Estats Units, la Xina i Rússia. Malgrat tot, però, la UE encara és un actor important en l’escena internacional i hi ha cua per entrar-hi.