La llengua vehicular com a impostura

L’ús del castellà com a llengua vehicular en l’agre front obert per la dreta contra la llei d’educació de la ministra Celaá és una excusa fingida. Va ser el 2013 quan el PP, amb la Lomce de José Ignacio Wert, va introduir aquesta figura en l’educació. No era necessària. Des del 1978 el castellà està garantit en els centres educatius perquè així ho estableix la Constitució. I així seguirà sent. L’agra polseguera aixecada pel trio de Colón no és més que una bandera per encobrir l’enorme malestar del que realment els irrita: el canvi de rol que assumiran els centres concertats en benefici dels públics després de moltíssims anys de fer caixa, amb mesures com la prohibició que els regalin terreny públic –a saber a canvi de què–, que la religió deixi de computar per a l’accés a la universitat, o posar fi a la segregació per sexes i a l’estesa mala pràctica de les quotes “voluntàries”.

Aquesta, i no cap altra, és la veritable raó d’aquest agrest esvalot.

Atentament,