El silenci dels polítics
Fa mesos, i molts mesos, que els professionals de la salut han manifestat la manca de personal per fer front a la pandèmia. Ara mateix es posen totes les esperances en les vacunes, però no deixen d’estar plenes les UCI i els professionals de la salut estan esgotats. Ells han donat tot el seu temps i el seu jo en aquesta pandèmia. Actualment es comencen a saber les conseqüències de tan letal virus, i s’albira una esperança, però cal veure-ho amb perspectiva. Com s’ha pogut afrontar una crisi sanitària d’aquest tipus sense recursos humans? S’han tapat els errors argumentant que s’aportava material sanitari, s’ampliaven els hospitals o bé es posaven més llits. Però hi ha un plantejament erroni i que s’hauria d’esmenar: el desgast extrem –com deia el doctor Mancebo, director de medicina intensiva de l’hospital Sant Pau– del personal que ha estat al costat dels malalts més greus (metges, infermers i auxiliars de cures intensives). Per descomptat els polítics ni l’esmenten.
Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)