Opinió

El voraviu

El Borbó es penja sol

Per mi la institució es pot penjar amb la corda que vulgui, jo soc republicà

Què donarien per saber la propera dels Borbons després de la regularització dels quatre milions d’abans-d’ahir? Què donarien per saber en què estan ocupats ara, mentre ens tenen entretinguts amb els quatre quilets? Quines heroïcitats i serveis a Espanya acaben de posar a punt per presentar-nos convenientment cel·lofanades els propers mesos? Quines els tenen ocupats en el seu laboriós dia a dia, i coneixerem d’aquí a uns anys? Però, sobretot, què donarien per veure en viu i directe com els queda la cara en el fatídic moment que coneixen la nova epopeia, a tots aquests que a defensar-los els hi va el sou? Com es queden els palmers quan ho saben? En aquell moment just que algun altre escolanet va i els ho diu per primera vegada. A cop fred. Sense temps de reaccionar i abans que arribin instruccions de la Vila i Cort. Aquella ràbia continguda. Aquell gripau pudent que els viatja una i altra vegada des de la gargamella fins al lloc més recòndit del budell, anada i tornada, a velocitat de fórmula 1. Aquest és l’instant que em faria feliç contemplar Sánchez, Calvo, Robles i altres integrants dels cors i danses de la Secció Femenina borbònica. Les misèries dels Borbons en elles mateixes, com aquesta regularització, són el que menys preocupa. La pròpia institució monàrquica és el jugador número 12 de La República. Que es pengin amb la corda que vulguin, com a institució. M’està bé que es pengin. Soc republicà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia