El tren ja ha sortit

Amesura que la selecció espanyola de futbol més catalana de la història (per concepte, per filosofia i per tarannà) passava eliminatòries, apareixien més banderes espanyoles als balcons. A mesura que s'acostava la mani de dissabte, apareixien més banderes catalanes i estelades a balcons. Dues realitats? Sí. ¿L'aparició de tantes rojigualdes és una febre sobtada de nacionalisme espanyol? Bé, tenint en compte que Ciutadans va tenir 90.000 vots a les últimes eleccions, encara m'han faltat banderes. Són dues realitats enfrontades? No, però ja ho voldria l'esperit anomenat constitucionalista que aposta per dos sistemes educatius segregats. I ja ho voldria aquesta manera tant de Madrit (no ciutat sinó concepte) de no acceptar que una persona nascuda a Iznájar sigui president (d'aquí la carregada de la Brunete contra el Montilla persona a les seves portades de diumenge). Aquesta febre ha vingut per quedar-se? Bé, durant els Jocs, la societat catalana va embogir d'alegria amb una medalla d'or de tir amb arc o el Camp Nou va retronar amb la victòria en futbol i aquella va ser una onada que tal com va venir se'n va anar.

Madrit té l'oportunitat d'adonar-se que dissabte va sortir un tren que, de moment, no té maquinista, però que ja circula. I si en comptes d'assumir-ho volen autoenganyar-se creient que cap més gent a l'avinguda Maria Cristina de BCN que entre els Jardinets de Gràcia i la plaça Tetuan, és el seu problema. Nosaltres, mentrestant, tenim l'oportunitat de fer pujar al tren el màxim de gent, inclosos els de les banderes espanyoles al balcó, i de buscar-nos un maquinista.

Comenta l'article a www.avui.cat