La col·leccionista
Segones lectures, 1
L'
El clàssic de ciència-ficció Un món feliç d'Aldous Huxley –que jo havia llegit als disset anys i en castellà, no cal dir– em va arribar ara amb una meravellosa traducció de Ramon Folch i Camarasa. Aquesta edició de Proa també inclou un estudi de la novel·la a càrrec d'Antoni Munné-Jordà. I va ser en aquest text on vaig trobar la clau del que m'estava succeint: Un món feliç, com la majoria dels clàssics, no s'ha de llegir només un cop a la vida. És convenient tornar-hi després d'alguns anys. Tornar-hi quan el món ha canviat i nosaltres també. Mig avergonyida recordo que, en aquella primera lectura, vaig pensar que no era mala idea eliminar la família i criar els infants en comunitat, obsessionada com estava a rebel·lar-me contra l'autoritat paterna, com correspon a tota bona adolescent. Que diferent la lectura, ja només des del punt de vista personal, ara que sóc mare d'adolescent! I què podem dir dels molts aspectes de l'antiutopia de Huxley que s'han anat complint...
Modestament us faig aquesta recomanació o suggeriment: aprofiteu el temps de les vacances per rellegir alguns clàssics, grans novel·les que us van marcar en algun moment de la vostra vida. Nosaltres hem canviat, i el món també.