El saben, aquell que diu...?

Dissortadament –per a mi– em vaig perdre l'estrena del magnífic programa El club del chiste VIP, d'Antena 3, però es veu que hi va sortir Artur Mas i va explicar un acudit de catalans, un del Jaimito i un altre d'una senyora que posava banyes al calçasses del seu marit. Perquè després vagin dient que aquí no tenim sentit de l'humor. Mas, per altra banda, no serà l'únic polític català que sortirà a mostrar el seu domini de la conya marinera: també tenen prevista la seva aparició a El club del chiste VIP Josep Antoni Duran i Lleida i el vicepresident Carod-Rovira. De fora de Catalunya, es veu que podrem divertir-nos amb les gràcies de gent com Antonio Basagoiti, Miguel Arias Cañete (aquell entranyable ministre d'Agricultura del PP que es va fer un tip d'entrepans de llom per demostrar que no havíem de tenir por de les vaques boges), i, atenció, Manuel Fraga, que podrà explicar, en versió original subtitulada, alguna de les facècies que li va contar personalment Don Pelayo, allà en els temps de la reconquesta. Per acabar d'animar la festa, es veu que el programa compta entre els seus col·laboradors amb el mític Arévalo, que és molt capaç d'exhumar el seu infumable repertori d'acudits de marietes. Ja se sap, arriba l'estiu i les cadenes de televisió necessiten continguts frescos.

En tot cas, trobo molt oportuna l'ocurrència de convidar els polítics catalans a explicar acudits, que en saben molts i d'una varietat de temes que no ens els acabarem: els acudits d'estatuts, per exemple, són un clàssic que mai no falla, i n'hi ha autèntics especialistes, com el mateix Artur Mas, el president Montilla o el conseller Joan Saura, que se sabia aquell del bus de l'Estatut i la democràcia participativa. Últimament també tenen molta sortida els de pancartes de manifestacions, que sap explicar amb molta gràcia Miquel Iceta, o els de la unitat política catalana, que podrien recitar tots els nostres dirigents a cor (en aquesta categoria hi ha un subgènere, el de les resolucions contra sentències del Tribunal Constitucional, que últimament té molt d'èxit, si més no a Madrid). Joan Puigcercós podria explicar el de l'equidistància, i Joan Herrera, el de les polítiques socials i la dreta insostenible i malvada. També acostumen a tenir molt bona rebuda els que tracten del dret de decidir i la maduresa del poble català (que serien l'equivalent dels acudits picantets ma no tanto) i els que parlen sobre la independència imminent, que vindrien a ser els acudits verds per als més marranots.

Vaja, que podem fer-nos un panxó de riure. En tot cas, i per assegurar-nos que no decaigui la gresca, seria imprescindible la col·laboració fixa dels pallassos Rajoy & Zapatero, amb el seu cèlebre número titulat Mil maneres de passar-se per l'engonal la voluntat dels ciutadans. I visca l'alegria.