Generació de vidre
En l’actualitat, sentim el terme “intrusisme laboral” per tot arreu. Aquesta pràctica es veu com a nociva i perillosa, però sota el meu punt de vista, pot ser que tingui també una part positiva. Podem definir l’intrusisme laboral com la pràctica d’una activitat laboral sense posseir la titulació necessària. Pràcticament cap ofici s’escapa de l’intrusisme, però és sempre tan greu la seva existència? És clar que una persona qualsevol no pot exercir de jutge o de metge si no s’ha format per a això, però hi ha altres casos en què la claredat s’esvaeix. Un bon exemple és quan un cantant dobla un personatge en una pel·lícula o quan un famós publica una cançó. Estem, en aquests casos, davant d’exemples d’intrusisme? Si la seva resposta és sí, significa llavors que una persona pot únicament dedicar-se a allò per a què s’ha format? I si la seva resposta és no, és lògic que hi hagi actors de doblatge en l’atur mentre un cantant realitza la seva feina?
Vila-sana (Pla d’Urgell)