Opinió

opinió

Volcans, La Palma i la Garrotxa

El 19 de setembre del 2021, a les 14.12 h, a l’illa de La Palma es va obrir una fissura per on va començar a sortir magma i que ja es preveia quan va començar la crisi sísmica en forma d’eixams de terratrèmols l’11 de setembre del 2021. L’erupció va començar des de diferents punts amb activitat explosiva de tipus estrombolià i emissions de laves poc fluides. Un espectacle de la natura sublim que no deixa indiferent. Pocs cops podem assistir a una erupció que es transmet en directe que ens permet observar tota la seqüència eruptiva del volcà a través de les múltiples pantalles que tenim com a societat digitalitzada. El volcà, encara sense nom, en les més de tres setmanes que fa que està en erupció ha tingut diferents fases d’activitat, però la tendència és que cada cop sigui menys explosiu i emeti colades de lava més fluides que es desplacin a més distància del centre emissor. Aquesta successió eruptiva és del tot normal en aquestes erupcions fissurals, ja que el gas, al ser més volàtil, es troba més concentrat en les primeres sortides de magma i es va desgasificant amb el temps. No és i no es preveu que sigui un volcà amb un índex d’explosivitat elevat, de fet segons l’Instituto Geográfico Nacional té un valor de 2 d’una escala que va del 0 al 8. L’erupció en si no és molt perillosa, però sí que hem pogut veure que malauradament ha causat molts danys a la població que habita l’illa de La Palma al sorgir en una zona bastant poblada. En data d’avui, segons dades oficials del Cabildo de La Palma, hi ha més de 6.000 evacuats; d’aquests, les laves han afectat el patrimoni de 984 persones al destruir 684 habitatges, 29 indústries, 19 hotels i restaurants i 7 edificacions públiques com per exemple escoles. A més, al ser una zona molt agrícola també ha afectat 90 hectàrees de plataners, 50 de vinya i 7 d’alvocats. En total les pèrdues es poden valorar en uns 600 milions d’euros. Era evitable que una erupció considerada poc explosiva afectés tanta població? Fa de mal dir, però el que sí que sabíem és que en aquesta zona sud-oest de La Palma és on es concentren les erupcions més recents de l’illa, com la del Teneguía del 1971 o la del volcà de San Juan el 1949. La causa és una fractura que va de nord a sud i que concentra tota l’activitat volcànica més recent. Ja era conegut que en aquesta zona cada 30 o 50 anys hi havia el perill d’una erupció volcànica, per tant cal planificar la gestió del territori perquè aquest sia menys vulnerable, no edificant indústries o infraestructures contaminats o estratègiques, evitar situar edificacions públiques en zones baixes per on poden circular les laves, regular el tipus d’habitatge i la seva situació, etcètera. Després de l’erupció i amb la lliçó apresa, caldria començar la planificació urbanística que integri el perill volcànic.

I a la Garrotxa? És possible una altra erupció? S’assemblaria al volcà de l’illa de La Palma? Avisaria l’ascens de magma deu dies abans amb eixams sísmics? Tenim el mateix perill? Les respostes a aquestes preguntes totes són sí menys la darrera, que és no, no tenim el mateix perill, ni de bon tros. El marc geològic que han originat les erupcions a la Garrotxa encara és el mateix, tot el sistema de falles per on el magma ascendeix encara es considera geològicament actiu i, per tant, si fa més de 600.000 anys que a la zona hi ha activitat volcànica res fa pensar que en el futur no n’hi torni a haver. El tipus d’erupció seria quasi la mateixa que estem veient a La Palma: històricament a la Garrotxa han tingut un índex d’explosivitat igual que els volcans de La Palma, d’entre 2 i 3. Fins i tot les laves són de composició química semblant, basanites, i la dimensió dels cons volcànics generats i la quantitat de colada de lava emesa és molt igual. Per exemple, el Croscat va emetre una colada de lava que afecta unes 700 hectàrees, i les laves de l’erupció de La Palma fins ara n’han afectat 600. Però, a diferència de l’erupció de La Palma, la freqüència és molt baixa: aquí tenim erupcions cada milers d’anys, la darrera fou fa uns 8.000 o 9.000 anys, i no cada desenes d’anys. Per tant, el perill és molt baix, però no cal abaixar la guàrdia, ja que la vulnerabilitat a la zona de la Garrotxa és elevada. Hem calculat que la zona més susceptible que hi hagi una nova erupció és entre Olot i Santa Pau i, per tant, les laves podrien afectar centenars d’habitatges, equipaments públics, polígons industrials, línies elèctriques d’alta tensió i aeroports com els de Girona o Barcelona. Amb una perillositat molt baixa però amb una vulnerabilitat bastant alta, podem considerar que el risc volcànic a la Garrotxa és moderat, lluny de ser molt alt com el de l’illa de La Palma o la de Tenerife. Una de les altres diferències significatives és l’aigua del subsòl: pel tipus d’aqüífers que tenim a la Garrotxa aquests solen interaccionar amb el magma i generar una activitat més explosiva que l’estromboliana, la freatomagmàtica, que pot emetre cendres a molta més distància i més destructives. Un exemple d’aquest tipus d’activitat és el cràter del volcà de Santa Margarida, i per sort a l’erupció de La Palma aquesta fase no ha estat present.

Acabo recordant que aquests tipus de volcans, si bé generen danys en zones poblades, sense ells no existirien els sòls fèrtils i el paisatge que es pot gaudir a la Garrotxa i en molts llocs de la Terra. Com a societats el que hem de fer és planificar bé com conviure-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia