opinió
Aquells que fem Pastorets
Deixes la sogra sostenint l’olla d’escudella, dient adeu amb un somriure
Centenars de vides a Catalunya estan marcades per una tradició que et fa aixecar massa aviat de la taula cada dinar de Nadal i et fa disculpar amb la sogra per les presses. La deixes allà, sostenint l’olla d’aquella escudella que mai, mai sabràs com aconsegueix crear, dient-te adeu amb un somriure còmplice, perquè sap que ella, també, forma part d’un ritual ancestral.
Mentre la resta de la humanitat segurament encara està assaborint el rostit, tu creues la ciutat mirant de no fer soroll. Hi ha un ambient fantasmagòric que només trenquem els que anem cap al Teatre. Quan hi arribes et sacsegen de nou tots els records. Com hi has crescut, com t’hi has enamorat, quan hi vas portar els fills de mesos i van fer de nen Jesús. I com els empenys ara, que són més que adolescents, a entendre que, en un futur, els haurà sortit rendible haver estat dalt un escenari compartint la construcció d’un projecte cultural. Repasses vestuari, maquillatge, attrezzo, s’obren els focus i tanques els ulls. Respires fondo. T’encomanes a tots aquells que t’han precedit, i que han marxat però hi son, arranca la música i s’aixeca el teló.
Aquesta setmana, totes i cada una de les vides i famílies que comparteixen aquest protocol han estat pendents de les noves restriccions i, en concret, de les que afectaven la cultura. Perquè sí, els Pastorets són cultura, li pesi a qui li pesi. Ha calgut ajustar-se al 70% d’aforament, entrades, sortides, mascaretes, testos d’antígens, preservant sempre la voluntat de fer que passi.
I al davant, els intrèpids representants de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya –que fa una d’aquelles feines que ningú sap que existeixen però que s’assembla molt a les estructures d’Estat que algú va dir que ens calia tenir– han anat escrutant les disposicions del DOGC traduint-les a les companyies escampades arreu del territori per tal de fer més fàcil l’adaptació. Han sostingut l’ànim quan han arribat les primeres cancel·lacions, a Montblanc, a Banyoles... o els ajornaments, com a l’Ametlla de Merola o a Igualada. I han celebrat les notícies que l’Espluga de Francolí resistia, amb Súria, Figueres, Olot, Mataró o Cardona, entre moltes altres. A Girona s’ha omplert el Municipal els dies 25 i 26. I ho intentarem el 30. I el dia 1 i el dia 2. Aquells que fem Pastorets som així.
