Feliç 2024

Com que l’arribada de l’òmicron ha generat un desànim i afartament evident i com que estem a les portes d’estrenar un altre any, he recordat els vaticinis que es feien quan va arribar la pandèmia. No aquells que deien que d’aquesta crisi en sortiríem més bones persones i no sé quantes coses, sinó els que deien que després del virus vindrien els feliços –o bojos– anys vint del segle XXI. Ho teoritzava un catedràtic de sociologia i de medicina de la Universitat de Yale de nom Nicholas Christakis. Una mena de Niño Becerra, però en optimista. Una estrella del rock de la intel·lectualitat. Un pensador influent de qui jo pensava que s’havia equivocat. Però, no us preocupeu, la predicció encara té futur. Resulta que l’home, potser curant-se en salut, ubica l’explosió del lleure, la socialització i l’economia… cap al 2024!

La predicció del llibre Apollos’s Arrow és que el virus serà endèmic, que el controlarem amb la vacuna i el comportament social. Fins aquí correcte. Però, atenció, l’home ja deia que durant tot aquest any portaríem mascareta, hi hauria tancaments i ens quedaríem a casa. Que la vida no tornaria a la normalitat aquest any, vaja. Encara més, trobava previsible l’aïllament, les mentides (també les oficials), la por, les supersticions, el negacionisme, culpar els altres, el col·lapse de l’economia, el dolor i la tristesa. Per tant, si Christakis va preveure correctament el que passaria fins ara, no hem de dubtar de la profecia. La religió declinarà, farem un ús intensiu de les oportunitats socials, omplirem carrers i restaurants, gastarem els diners, veurem una florida de les arts i els negocis i, fins i tot, hi haurà més sexe. I tot això tindrà l’apoteosi el 2024. És a dir, que feliç 2024. Llàstima que el catedràtic també alerta del que va passar després dels feliços vint. Ah, i que les accions dels nostres governs seran decisives en la confiança que tenim en la democràcia.