Opinió

El pas de l’any

Amb el senyor Pla algunes vegades havíem parlat dels refranys relatius al temps que passa

Era un 30 de novembre al restaurant Puig Sa Llança de Mieres, a l’hora de sopar. Però la sobretaula, com sempre, s’allargava i allargava. Entre els vuit que seien a taula hi havia un important canonge de la seu gironina, el senador Ramon Sala i Josep Pla. Al rellotge de pèndol del menjador sonaren les dotze de la nit, i el canonge digué: “És prou curiós, ben mirat: fa un instant érem al novembre, i ara ja som al desembre.” Josep Pla se’l mirà (devia fer-ho amb aquell mig somriure per sota el nas, com un conill de gàbia) i li etzibà: “Senyor canonge, amb les collonades que vostè diu, aviat arribarà a bisbe...”

Es passava d’un mes a l’altre, i vet ací que precisament avui serà el pas d’un any a l’altre. Amb el senyor Pla algunes vegades havíem parlat dels refranys relatius al temps que passa, i ell sempre s’hi mostrava contrari, reticent, incrèdul. Sobretot, deia, dels refranys en rodolí, com per exemple: “Per sant Martí, la pinya cau del pi.” I l’escriptor de Llofriu reblava: “Perdoni, però la pinya cau del pi quan li passa pel colador, i no té en compte per res el que diguin sants i santes.”

Quan Ramon Sala m’explicava aquell sopar de Mieres al restaurant del doctor Miquel Verdaguer, vaig recordar una ocasió que vaig felicitar l’Any Nou al senyor Pla i se’m va acudir de dir-li: “Any nou, vida nova.” L’home replicà immediatament: “Any nou, vida de sempre, el calendari no té cap sentit.” I vaig rellegir allò que el polígraf de Llofriu ha escrit sobre diversos règims polítics, molt infatuats de si mateixos, que van voler reformar el calendari: la Revolució Francesa, el feixisme italià donant a entendre que amb Mussolini començava una nova era... “[...] aquestes i altres temptatives anaren aigua avall – escriu Pla – quan la població d’aquests països tingué prou llibertat per a exercitar el sentit del ridícul”.

He après després a no fer gaire cas de molts consells populars, refranys i frases fetes als quals massa sovint donem categoria de dogma o quasi. Per exemple aquell que diu “No deixis per a demà allò que pots fer avui”. Penso que potser demà ja no em caldrà fer-ho, no m’hi escarrasso i tiro pel dret. De tota manera, i malgrat tot, els desitjo un millor any nou. No costaria pas gaire que fos millor, perquè aquest que avui s’acaba ha resultat força calamitós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.