Estupidesa anglosaxona
‘Los Sitios’ va reflectir el nou fenomen del rock, a mitjan anys cinquanta, com si fos un tsunami destructor
Gràcies a l’imprescindible servei de premsa digitalitzada de l’Arxiu Municipal de Girona, que recentment ha celebrat el seu quinzè aniversari, podem saber, per exemple, quina va ser la primera vegada que un mitjà escrit gironí va publicar la paraula rock, no com a nom propi de l’actor Rock Hudson ni com a topònim rocós (Rock Island, Rock Springs), sinó com un nou estil de música que, en la segona meitat dels anys cinquanta, estava tornant boja una part important del jovent nord-americà i britànic, no la sana joventut espanyola, evidentment... Tot apunta que la primera vegada que es va parlar a la premsa gironina del temut rock’n’roll no va ser a Los Sitios, el diari del Movimiento, sinó a Gerona Deportiva, suplement de la revista Usted, on el 22 de març del 1956 ja es publicava una nota, dins d’un bloc de notícies cinematogràfiques titulat Servicio de prensa de Columbia Film, S.A.: “El productor Sam Katzman ha contratado a Bill Haley y sus ‘Comets’, principales exponentes del ritmo ’roch’ n roll’ [sic], para una de les principales escenas de la película ‘Rock Around the Clock’, que Columbia comenzará a rodar en breve. El film lo dirigirá Fred F. Sears”. Abans de continuar, només un apunt sobre Sears, gran treballador: va dirigir més de 50 pel·lícules –a més d’actuar també en una vuitantena de films– entre el 1949 i el 1957, quan va morir per una hemorràgia cerebral, al seu despatx de la productora Columbia. El treball és salut, diuen.
A Los Sitios, “Diario de Falange Española Tradicionalista y de las JONS”, el fenomen del rock es va plantejar com si fos un tsunami destructor que va sorgir d’Amèrica i va començar a provocar disturbis a les projeccions de Rock Around the Clock al Regne Unit o França: “Una gran multitud de jóvenes de ambos sexos empezó a destruir sillas, a arrancar cortinas, mientras vociferaba y bailaba a los acordes del ‘rack and roll’ [sic]”, deia una nota titulada Película no apta para bailarines, sobre l’arribada del “nuevo ritmo de jazz” a Manchester. En canvi, a la més civilitzada Lisboa, on governava el dictador Salazar, el rock’n’roll va ser rebut “sin violencias”. Però res comparable a l’article La partida de bautismo de América está escrita en español, de Rafael García Serrano, publicat el 12 d’octubre del 1956 en el 464è aniversari del descobriment d’Amèrica, on es referia al rock’n’roll com “esa impresionante estupidez anglosajona”.
