El lector escriu

Aquí caic, aquí m’aixeco

Avui és un d’aquells pocs mals dies que tinc, grisos, dolorosos, amargs. Estic cansada, trista, decebuda, abatuda. Ja no et tinc, pare, t’enyoro. No parlo, només m’amago per casa, i llàgrimes rere llàgrimes, em consolo mirant el miler de fotografies que ja tinc de la història de la meva vida i que compartim, entre nosaltres. Amic, si m’estimes, la meva porta sempre estarà oberta; els meus ulls, preparats per ajudar-te, i les meves orelles, per escoltar-te. El meu cor és un lloc de pau on no vol jutjar, mai pateixis en silenci, tinc braços per abraçar i somriures per consolar. Recolza’t sobre les meves espatlles per plorar, explica’m i aixeca’t, mai estem sols.

Jo també caic moltes vegades, i m’aixeco, és llei de vida. El cafè pot estar preparat en dos minuts i la taula de la cuina, neta en un moment. Cada amic que necessita parlar és benvingut en qualsevol moment.

Som éssers humans i ens n’oblidem.

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia