Opinió

opinió

ANC: nova etapa

L’abril de 2011, la celebració de la 1a Conferència Nacional per l’Estat propi va representar el punt d’arrencada de la fundació de l’ANC, el 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi de Barcelona. Al darrera hi havia el que vam anomenar el Moviment per la Independència (MxI). Dels quatre primers impulsors, i per circumstàncies molt diverses, només quedem actius els dos signants d’aquest article, que també ens mantenim com a membres de base de l’Assemblea. Una organització que ens sentim tant nostra avui com el primer dia. I, molt més important que això, que seguim considerant-la una peça fonamental en aquesta segona etapa del procés d’independència.

Sense l’ANC no hauríem arribat fins aquí, és un fet indiscutible. Com també és indiscutible que si l’ANC no existís n’hauríem d’inventar una. Segur que diferent, molt més adaptada a les noves circumstàncies, però seguiria fent falta una organització unitària de base, assembleària, que tingui la força i l’autoritat suficient per alinear totes les peces necessàries per aconseguir la instauració de la República Catalana. Però, l’ANC d’avui respon a aquest esquema?

Tots dos vam viure en primera persona l’etapa fundacional, del 2009 al 2012, i des de posicions diferents, l’etapa del primer secretariat, del 2012 al 2015. Després, hem anat seguint la seva evolució de molt a prop, gràcies als molts contactes que havíem fet durant aquests anys. Per resumir-ho en una frase podem dir que l’ANC ha passat per tres etapes clarament diferenciades:

1. Etapa fundacional (2009-2015): correspon al període definit en el Full de ruta fundacional. Malgrat les divergències existents des del primer moment, es va mantenir la cohesió interna i es varen anar aconseguint els objectius marcats en el Full de Ruta. És ben cert, però, que a partir del Secretariat Nacional de Cornellà, a finals d’octubre de 2014, l’enfrontament intern entre el bloc “unitarista” i el “partidista” va anar creixent d’intensitat, fins que les eleccions al Secretariat nacional de maig del 2015 van representar un canvi radical en la seva composició i l’enfrontament es va apaivagar.

2. Etapa de desenllaç (2015-2017): la recomposició del Full de Ruta inicial va portar l’ANC a jugar fort per provocar la formació de Junts pel Sí com a candidatura unitària (almenys dels dos grans partits del moment) i, uns mesos després, a participar activament en el comandament del procés que va culminar amb la celebració del referèndum de l’1-O.

3. Etapa de resistència (2017-2023):El fracàs posterior a l’1-O va marcar el futur de l’ANC de forma directa. Per una banda, perquè no va actuar encapçalant i dirigint la presa del carrer que havia de resultar clau després de la proclamació del dia 27-O i, per l’altra, perquè no tenia preparada l’etapa de resistència organitzada que començava després de l’acceptació tàcita de la derrota per part dels màxims dirigents polítics del país. Una cosa i l’altra han comportat a la pèrdua de força i capacitat organitzativa de l’ANC, que ha vist com una darrera l’altra, part de les seves assemblees de base anessin reduint la seva activitat a nivells mínims o quedant inactives.

Avui, l’ANC és una ombra del que havia estat. La participació en les darreres eleccions al Secretariat Nacional, amb l’índex més baix registrat fins ara, la manca de candidats suficients per cobrir totes les places previstes o, en moltes regions electorals, amb el nombre just de candidats per a cobrir-les, només podia derivar en la situació que s’està vivint en el Secretariat actual: baixa assistència a les reunions plenàries, divisió cada cop més marcada entre dos blocs que una vegada darrera l’altra van consolidant-se i enfrontant-se, una presidència cada vegada més autoritària, reclosa i tancada en el seu espai de confort, el Comitè Permanent, un òrgan que cada cop actua més com els comitès executius dels partits i decideix molt més enllà de les seves atribucions estatutàries.

El que ha passat en el darrer Secretariat Nacional és la mostra definitiva que cal un cop de timó que permeti recuperar la capacitat aglutinadora i el funcionament democràtic dels màxims òrgans de representació de l’organització, el Secretariat Nacional i el Comitè Permanent. Ve a tomb explicar perquè els estatuts de l’ANC preveuen, des del primer dia, que la presidència de l’organització sigui escollida pel Secretariat Nacional i no sigui necessàriament la persona que rep més vots en les eleccions obertes a la participació de tots els socis de l’entitat. L’objectiu principal és que ocupi la Presidència (i la resta de càrrecs orgànics), la persona candidata que aplegui el màxim consens possible (2/3 parts dels vots emesos) i, per tant, sembli capaç de formar equips de treball (començant pel Comitè Permanent) amb representació de totes les sensibilitats i tendències existents en el sí de l’organització que, no ho oblidem, és unitària, plural i transversal. Per tant, amb visions molt diferents.

En el plenari del Secretariat d’aquest dissabte es va produir un fet que, si més no, hauria de portar a fer un replantejament valent i ràpid d’aquesta situació de divisió interna. Davant la por a perdre la proposta de resolució de creació d’un grup de treball sobre la llistà cívica, la presidenta de l’ANC va decidir presidir la mesa que havia de moderar el debat. Mai fins ara havia passat un fet com aquest. I malgrat això, el Secretariat Nacional no va aprovar la proposta. Sembla que només quedi una sortida per evitar repetir situacions d’escissió com les que ja es van produir en l’anterior Secretariat: la formació d’un nou Comitè Permanent que sigui representatiu de les diferents visions avui existents a l’organització.

Però això, per si sol, només permet sortir de l’atzucac sense encarar el problema de fons. Aquest nou equip rector ha de ser conscient que la millor sortida és convocar una Assemblea Extraordinària, al més aviat possible, que serveixi per iniciar una nova etapa, amb un Full de ruta adequat a les circumstàncies actuals i un replantejament a fons de l’estructura i funcionament de l’ANC. Només així, tornarem a ser molts els que ens arremangarem i tornarem a començar, convençuts que l’ANC seguirà essent una peça fonamental en el nostre procés d’alliberament nacional i social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia