El cistell de consum

Cada dia, quan ens aixequem i comprem la premsa i escoltem les notícies, ens diuen els percentatges que afecten el cistell de consum. Ens diuen el que s’ha encarit, munten unes tertúlies durant setmanes i setmanes en totes les cadenes i als periòdics. Uns diuen d’un 15,2% anual segons l’OCU, la pujada més gran en 34 anys. Però quan s’aplica a la vida real veus com les coses no són tan certes: l’oli de gira-sol, 118%; plàtans, 75%; pasta, oli d’oliva, farina, 50%. Ens subministren dades de diferents grans supermercats. No volem més informació, nosaltres ja sabem el que han pujat els productes de la compra, estalviïn temps i paper i dediquin el seu temps a estudiar qui està apujant els preus i produint fam –ja estem arribant a 850 milions–, penalitzin els culpables. Avui dia molts no arriben a final de mes. Les solucions que ens donen són una veritable vergonya. És demanar ajuda econòmica als familiars o amics, recórrer als estalvis, vendre l’or que tinguem a casa, prescindir de despeses que no siguin necessàries, canviar el cotxe per transport públic... i al final, si estàs pagant una hipoteca, vendre’t la casa i anar-te’n de lloguer. Després de veure les solucions que proposen tan aberrants, indignes, crec que ha arribat el moment que tota la classe política que ens està governant se’n vagi a la seva feina anterior, si en tenien, i no rebre cap paga, pels anys que no han realitzat cap labor. Com que de ximpleries se’n diuen moltes, proposo que a totes les famílies que no arribin a final de mes se les congeli i quan les coses estiguin millor se les retorni a la vida que es mereixen, i que els xucladors que estan en el poder desapareguin del mercat de la política i els prohibeixin entrar en política la resta de la seva vida. No tindrem pas aquesta sort.