Exèrcit desarmat

“¿Qué pasa en el Congo? ¿Qué pasa en el Congo, que a blanco que pillan lo hacen mandongo?” Aquest paràgraf de cançó recordo (com si fos ahir) haver-lo escoltat arran de la independència del llavors Congo Belga, que a partir de 1960 va rebre el nom de República Democràtica del Congo. Quan ens independitzem potser ens dedicaran alguna cançó que inclourà el llarg i costerut camí que estem passant per esdevenir estat propi. Arribat el cas, no s'hi parlarà de mandongo, ni de violència catalana, sinó de valentia, alegria i determinació.

Ells tenen exèrcit i podrien reprimir-nos amb les armes, cosa que no faran mentre estiguem a l'OTAN. Ells ens constrenyen judicialitzant la política, o millor dit, polititzant la justícia. I creuen que ens poden acollonir o fer callar. Si després de declarar la independència des del Parlament s'atreveixen a castigar-nos com a poble, o bé condemnen algun dels nostres representants (d'ara o dels del 9-N), es trobaran al carrer amb un immens exèrcit armat... de raó!
I respondrem com hem fet aquests darrers Onzes de Setembre, defensant pacíficament, però fèrriament, la nostra llibertat. No portarem bales, sinó roses, clavells, branques de llorer, romaní... Si cal, dibuixades en cartrons. Preparats per al Via fora!