‘Astral', un documental brutal

Ara farà una setmana que es va estrenar als cinemes la pel·lícula documental Astral. Quan la vaig veure em va semblar brutal. És brutal la manera com Jordi Évole ha aconseguit apropar una realitat que no podíem o no volíem veure. Ho fa d'una manera tan personal però alhora tant despersonalitzada, en què els testimonis de salvats i salvadors són només una mostra més del que està passant, i no l'eix central del reportatge.

És brutal el missatge que es desprèn de com les institucions no han fet ni estan fent res per ajudar en la causa, una causa humanitària que hauria de passar per sobre de qualsevol burocràcia i hauria de ser prioritària pel fet que lluita pels drets humans.

És brutal el buit humanitari que deixa a iniciatives civils com la de Proactiva Open Arms el rescat de centenars de refugiats cada dia. Centenars de refugiats, que al final són persones, com nosaltres, que hipotequen la seva vida per arribar a Europa. Una Europa que els ignora i segueix mirant cap a una altre banda.

I és brutal que encara ens vulguem sentir ciutadans europeus. Jo, des d'avui, em declaro ciutadana del món,i no d'Europa!