Una òpera bufa

En l'actualitat crec estar vivint el que en català anomenem una òpera bufa. L'escriptor més conegut d'aquest gènere i que aconseguí força èxit en el seu temps (s.XIX) fou en Serafí Pitarra (sobrenom). Se'n reia, segurament per no plorar, de la seva actualitat i la gent disfrutava amb l'abundància de sàtires que feia servir. Doncs bé, el nostre Pitarra disfrutaria d'allò més escrivint sobre l'actualitat mundial d'ara mateix. Vejam: no és una veritable ensarronada barroera escoltar les paraules grolleres entre Trump i Clinton? Com poden dues persones disposades a governar la nació més poderosa del món entrecreuar-se sàtires i mots de la més baixa categoria? I a Espanya, veure com partits que ens volen governar fan el paper de la trista figura, només preocupats/des per no perdre sou i cadira i no important-los res de res que es governi com cal Espanya? I el paper del Tribunal Constitucional intentant només fer la traveta a Catalunya i la resta de comunitats que facin el que vulguin? I la Llanos de Luna mirant només les banderes? Els seus llençols deuen ser banderes espanyoles, i quins malsons la deuen perseguir! I els barons del PSOE, Felipe González al davant, carregant-se Pedro Sánchez per por de perdre el seu estatus (recordem que ell va començar amb espardenyes i camiseta i ara té un avió particular!) Pensava fer una conferència –pur desafiament– i encara volia que l'escoltessin els joves! És clar que no vol que canviï res, igual que els quatre vellets que l'envolten. O la Susanna Díaz, ensutzada fins al coll per la corrupció dels ERE i presentant-se com la gran defensora de llibertats i que sé jo més! I el Putin assegurant que vol salvar Síria i ajudant l'assassí del seu propi poble? I la bajanada de l'exposició franquista? I l'atac a una nena en una escola i resulta que els nens no són culpables –pobrets!–. Quina joventut estem formant? I podria seguir. No em negareu que en Pitarra podria escriure moltes òperes bufes. Riure per no plorar!