No cal que t'amaguis

És normal que quan vas caminant pel carrer et parin voluntaris d'ONG i altres per demanar-te la col·laboració. Ells fan la seva feina, i aquesta consisteix a aturar la gent i captar clients. M'he fixat que les persones tendim a abaixar el cap o caminar més ràpid quan ens trobem un grup amb armilla de color. Que ens fan por? Ells ens aturaran o ens diran només bon dia. Si no volem parar, només cal dir-los: “No, gràcies, adéu”, i marxar. Vaig treballar de voluntària a la Creu Roja fa uns anys, i per això puc dir que un voluntari mai t'obligarà a quedar-te o a escoltar-lo, però sí que t'ho proposarà. És la seva feina. Per tant, podríem dir que les reaccions d'evitar aquestes persones –corrent o abaixant el cap– evidencien una por. La por de ser conscients i escoltar que al món hi ha problemes i que necessiten la nostra ajuda. La por de ser conscients que, tot i conèixer-los, segurament acabarem dient: “No m'interessa, gràcies.” El més trist no és no col·laborar, sinó que tinguem vergonya de reconèixer-ho i acabem fent acrobàcies en comptes de passar amb el cap ben alt.