Invasió lingüística

Cada any nous termes provinents de l'anglès s'introdueixen a la nostra llengua. Les modes i tendències com el do it yourself (fes-ho tu mateix) o les selfies (autofotos) normalment comencen en el món anglosaxó i, a falta d'una paraula que les designi, recorrem al terme en anglès. Malgrat això, molts dels anglicismes que utilitzem en el nostre dia a dia tenen traducció. Aquest és el cas de l'argot de la comunicació, on és molt normal fer servir paraules com deadline (data límit), meeting (reunió), copywriter (redactor) o influencer (líder d'opinió). Si els mateixos professionals de la comunicació es neguen a fer ús de la seva pròpia llengua, és lògic que cada vegada se sentin més aquest tipus d'expressions pel carrer. Aquesta realitat succeeix amb moltes llengües provinents del llatí com l'italià, on tot i que existeixen les paraules company, cap de setmana i ordinador, la gent utilitza partner, weekend i computer. Probablement se'ns fa estrany, però temps al temps, les conquestes són lentes. En el seu moment ens en rèiem, de l'spanglish, però ara el pseudoanglès que envaeix la nostra llengua sona cool.