El dia del pelegrí

El passat 20 de gener vaig ser mare d'un nen prematur de 30 setmanes. El dia del naixement del meu fill feia 14 dies que estava ingressada al Trueta i aquell mateix dia va ingressar a l'hospital el meu pare amb 56 anys. A causa de tot això l'hospital es va convertir en la nostra primera residència i en la segona de la meva família; tot i això només puc dir gràcies. Gràcies a tots els professionals que ens van cuidar i que ens segueixen cuidant!

Considero que vam estar a les millors mans que podíem estar però no a les millors instal·lacions ni amb tots els recursos que necessitàvem ni que es necessiten. El primer xumet d'en David va ser una tetina de biberó amb una gasa a dins perquè no hi entrés l'aire, el seu primer bany va ser a l'aigüera de la sala i el seu llitet (que era semblant a un niu) era fet amb tovalloles, gasa i cotó. Però gràcies a l'amor pels nens, l'estima per la seva feina i una mica d'imaginació, els i les professionals que van cuidar en David van procurar que no li faltés res.

Avui fa un any de tot això, el dia del pelegrí, el dia que el meu fill va arribar però també el dia que vam saber que el meu pare aviat marxaria. Igual que fa més de deu anys avui estic fent el pelegrí i agraint el que considero el meu regal, el meu miracle. Però també volia agrair en nom meu i de la meva família a l'equip humà del Trueta i del Santa Caterina l'amor i la cura amb què ens han tractat a mi, al meu fill i amb què van cuidar el meu pare. Gràcies!