Un beneit al Despatx Oval
L'ànec Donald ho faria millor, o almenys seria més pacifista i simpàtic. Diuen que cada país té la literatura i el govern que es mereix. Els americans no es mereixen el que els ve a sobre, però van votar i hauran de pagar-ne les conseqüències. Els mítings de la garsa financera republicana, en què els protagonistes eren l'insult, la traca i la prepotència, mostraven ben clar qui és el personatge que a hores d'ara seu al Despatx Oval i representa, a més de 320 milions de persones, la primera potència militar del món. Un fatxenda capaç de dir que podria disparar a algú a la Cinquena Avinguda i no perdria ni un vot. Capaç de voler autoblindar Mèxic pagant Mèxic perquè els mexicans són uns violadors, lladres i traficants. D'afirmar que com que és una estrella pot agafar les dones pel c... –deixem-ho estar–.
D'atribuir a l'administració Obama la creació d'Estat Islàmic. De buscar les pessigolles a la Xina i jugar a les amistats perilloses amb Rússia. De tornar a permetre l'ofec simulat. D'autoproclamar-se el principal creador de llocs de treball que Déu haurà creat mai –costa de creure que Déu hagi creat una criatura així–. I aquí el tenim, el 45è president dels Estats Units, units però cada vegada més pobres i desiguals. Una decepció. Ignorància, arrogància, masclisme i racisme en estat pur, al Despatx Oval. Diu Obama que se'l mirarà de prop. Aviat podrà constatar que l'ànec Donald ho faria millor.
Santa Coloma de Farners (Selva)