Homenatge a Damià Escuder

Com a oient vaig tenir el gust de poder assistir a l'homenatge que se li va retre a en Damià Escuder a la sala de Graus de la Facultat de Lletres de Girona el passat 17 de novembre.

S'ha de dir que l'heterogeneïtat dels conferenciants, implicats tots ells en afers socials i artístics del tot coneguts i estimats, varen donar a relluir les identitats vàries d'aquest singular personatge. I si bé cadascú va exposar la seva part de l'Escuder que havia conegut, puc ben dir que, entre tots, vaig quedar també sacsejada de valent per la brillant intervenció magistral que en va fer en Jordi Sobrequés (que durant anys va freqüentar la seva amistat). La seva oratòria eloqüent, literària, rica en matisos, lúcida i lúdica al mateix temps, explicant-nos com i qui va ser en Damià Escuder, ens va emocionar, i de segur que els qui no el varen conèixer, després de la seva lluïda intervenció, pogueren apropar-se un xic més a qui fou l'Escuder i de manera aproximada conèixer la identitat polièdrica de qui va ser el personatge en qüestió.

Però si escric aquesta carta al lector és precisament pel perplexa que m'he quedat després de veure que no se n'ha fet cap mena de ressò posterior a El Punt Avui. Em pensava que havia estat tema prou important per als nostres periodistes gironins. Però m'he adonat que sempre el de casa queda al tercer o quart ordre de prioritats.

Realment inaudit que no hi hagi hagut prou interès i xafarderia per donar a conèixer tot el que es va coure a la Sala de Graus el dia 17 de novembre al matí. Sincerament, mereixia plana i mitja per desgranar tot el que es va arribar a explicar.