La justícia i els drets

Moltes vegades em pregunto si estem vivint en un estat de dret i justícia. Cada dia podem comprovar en els mitjans de comunicació i en la sortida dels jutjats que personatges que han utilitzat els diners públics i s'han enriquit il·lícitament surten airosos de la seva desmemòria i amb una bona estratègia monetària desviadora de diners. Pel que estem veient, hi ha una bona defensa per part de l'Estat i la majoria suposadament no passaran per la presó o seran exculpats. No obstant això, llegim dia sí i dia també com es desnonen famílies amb nens i nenes sense que a ningú li tremoli el pols; com la justícia implacable dicta sentències desproporcionades per delictes menors i, el que és pitjor, quan aquest delicte fa anys que es va cometre i, tal vegada, aquestes persones tenen una vida ordenada i amb càrregues familiars. Però, és clar, aquests casos són de persones pobres, que no poden pagar-se un advocat que els defensi convenientment. Davant la primera qüestió plantejada Plutarc ja deia fa 2.000 anys que el desequilibri entre rics i pobres és la malaltia més antiga i més greu que pateix la humanitat… i en això seguim. La segona de les meves incògnites tal vegada encara tingui remei, ja que davant una epidèmia de falta de memòria generalitzada i extensiva, no solament als jutjats, es podria aplicar algun beuratge sanador. I, per últim, llegint la constitució, hi ha un article que diu... que el fiscal general serà nomenat pel rei a proposta del govern de la nació. Això hauria de canviar-se, ja que no crec que sigui eficaç ni procedent. Com a mostra, veiem el que està passant en l'actualitat amb tots els casos de corrupció. S'està demostrant en les últimes enquestes, que consideren que els governs, siguin del signe que siguin, s'acosten a la justícia “per manipular-la”, no per remeiar els seus mals.