Catalanisme i espanyolisme

Que un es consideri catalanista o espanyolista és un tema de sentiments, i que et vegin d'una manera o altra depèn de la coherència de cadascú i de l'èmfasi polític de l'observador, que en cap cas serà del tot imparcial. Des del punt de vista del Principat, el terme catalanista ha tingut un component progressista, de qui no vol renunciar a la seva identitat –de naixement o adopció– d'un país que, tot i no tenir sobirania plena, no vol deixar de lluitar per un projecte propi. Des del Principat, majoritàriament també, el mot espanyolista ha comportat un cert tuf de fatxa, pel fet de voler reivindicar una identitat reintroduïda en una nació mil·lenària (amb drets i constitucions) lliure d'esperit, però sotmesa políticament. En una Catalunya republicana, anomenar-se catalanista tindrà el mateix significat d'ara? Crec que no. Pensem que hi ha catalanistes perquè hi ha espanyolistes, tal com deia Joan Fuster. Tinc clar què ha de fer la futura constitució republicana: respectar els sentiments de les persones que viuen a Catalunya, se sentin italians, letons o espanyols, però a la pràctica ciutadans tots d'un mateix país. I què faran els que tenen el cor dividit? Que tinguin present el que ha dit J.J. Nuet: això va de democràcia.