Servei pèssim a Catalunya Banc

A mitjan juny de l'any passat van tancar la sucursal de Catalunya Caixa del carrer Xiprer, de Cornellà. No trobaré a faltar ni les restes de cocaïna damunt la pantalla del caixer automàtic ni els excrements humans a la paperera ni la brutícia que alguns deixaven, però sí la bona atenció que ens donava l'equip humà que hi treballava. No és l'objectiu d'aquesta carta recordar com el socialista Narcís Serra, Adolf Todó i cinquanta gestors més es van inflar indecentment els sous i les jubilacions amb diners públics destinats a rescatar aquesta entitat, però sí que vull parlar de les conseqüències. Des que CX fou absorbida per BBVA, el servei és pèssim: algunes de les feines que abans feien els bancaris –que cada cop són menys–, ara les hem de fer els clients als caixers automàtics, des de treure diners fins a traspassos o transferències interbancàries. Els de certa edat encara ens en sortim, però he vist gent més gran, d'aquests que amb prou feina saben fer servir el mòbil, enrabiar-se, no sortir-se'n i marxar sense haver pogut fer una operació. Alguns pagaments, com ara els de tributs o impostos, també els hem de fer al caixer, i ja no n'hi ha prou amb la llibreta de tota la vida, ara et cal una targeta (també amb comissió?). Avui, per primer cop a la meva vida he marxat sense poder pagar un impost, gestió que he hagut de fer a través d'internet: per introduir els números del codi de barres he necessitat una lupa (observeu la imatge adjunta), i per incloure les identificacions i la referència he hagut de fer servir la intuïció/prova i crec que me n'he sortit... L'empleat hauria trigat dos segons amb el lector làser. No m'agradaria veure com s'ho fa un iaio o una persona no gaire hàbil en aplicacions informàtiques. Tant costa mantenir una atenció i una gestió personal com la d'abans?