El país que volem

El tema no recau a ser independentista o no, sinó a esdevenir república per voluntat popular. És crear un país sense castes ni manipulacions politicojudicials. De com no el volem és fàcil: només cal mirar els ancestrals governs i tribunals espanyols! Hem de disposar d'una carta magna que possibiliti una societat equitativa. Ni capitalisme agressiu ni dictadures del proletariat, tal com algunes elits desitgen i certs alternatius somien.

Fa feredat el rancor que desprenen llimacs pseudoperiodistes i polítics sense escrúpols. Sentir-ho a Patxi López (com un Inda o Losantos qualsevol) em recorda Erdogan qualificant de nazis els alemanys i holandesos. Si no sabés que és un unionista ortodox afirmaria que és un sonat integral en dir que som una societat fracturada. Davant el procés només els queda la mentida i amenaces, com la d'aplicar l'estat d'excepció. Estan ficats en un bucle d'agressivitat ple de bilis que volen fer esclatar contra la Generalitat, contra nosaltres. Se'ls girarà en contra!

A aquests demòcrates de tota la vida els recomanaria l'afirmació de l'admirat, honest, fraternal advocat i polític Francesc Casares (mort fa poc) que inclou a l'epíleg del segon volum de memòries: “De vegades cal cercar i aplicar la justícia encara que la llei no l'empari.” Doncs això, a la nostra.