Música o mal d’orelles

Les indústries musicals no són ONG, són empreses que busquen benefici, com qualsevol altra, no els ho podem recriminar. Els encarregats de protegir la nostra producció i llegat culturals haurien de ser els organismes estatals. Des de la pujada de l’IVA, passant per la prohibició de tenir concerts en directe als locals, la intenció de reduir l’assignatura a les escoles i acabant amb la veda per obtenir llicències per tocar al carrer; podem deduir que la música no és una prioritat. Mentre puguem escoltar veus melodioses al metro i encendre la ràdio o la televisió fins que ens faci mal d’orelles, alguna cosa estarà fallant al nostre país. Eurovisión va ser l’última, però la culpa no és d’en Manel, ell només és conseqüència d’una política que ignora la importància de l’art en una societat que es fa dir desenvolupada.