Les crítiques al ‘reggaeton’

Fa cosa de poc temps, el reggaeton s’ha posat de moda de manera sorprenent. També és sorprenent el gran nombre de persones que critica aquest gènere musical a causa dels seus continguts considerats masclistes, sexuals, entre altres al·lusions negatives que es fan sobre aquest tipus de música. Però què passa amb altres gèneres com el pop? La majoria de cançons parlen de l’amor romàntic extremista, no menys masclista ni menys denigrant que l’anterior, mostrant fragments en els seus temes com ara “sense tu em moriria”, “no puc viure sense tu” o “si no ets al meu costat la meva vida no té sentit”. Quin sentit té criticar quelcom que parla de pràctiques sexuals i donar per vàlides afirmacions depressives sobre l’amor o el desamor fent al·lusió a la mateixa mort?