Acció exterior

Tant si el referèndum es fa l’1 d’octubre com si no, els eurodiputats sobiranistes Urtasun, Gambús, Terricabras, Solé i, en especial, el veterà, inquiet i resolutiu Tremosa, amb personalitats com Romeva, Altafaj i tot el cos de representants del Diplocat i la xarxa de delegats de la Generalitat al món, tindran un paper encara més decisiu per tal que Europa i la comunitat internacional facin possible que ens autodeterminem. Que la ciutadania voti sí o no a una república catalana independent, abans o després d’una declaració d’independència (DI); la U d’unilateral sobra. Que ens reconeguin com un nou estat, vaja.

No hi haurà cap mena de guerra, però si no s’arriba a un ferm acord mediador exterior els cossos de seguretat de l’Estat intentaran evitar l’1-O de manera focalitzada. Si són urnafòbics (Llach dixit), no és derrotisme pensar que poden requisar les urnes abans. Potser caldria (en un moment donat) una mena de cascos blancs en pla preventiu, per evitar que els blaus, taronges i vermells (amb casc o sense), en bona part corruptes, inquisidors i còmplices, se surtin amb la seva. Quan tinguem estat propi, Espanya començarà a europeïtzar-se respecte a la dignitat política dels servidors públics, entre altres coses. No hem de defallir a voler ser lliures!