Emocionada (2)

Jo també voldria matisar el comentari del Lluís Clarà (El Punt Avui 18.07.17) sobre l’emoció de l’exconsellera Neus Munté, quan va ser rellevada del càrrec. En primer lloc li diré que jo, veient l’acte per la televisió, també em vaig emocionar, per ella, per mi, i per les paraules d’agraïment que li va dedicar el president, Puigdemont, paraules del tot certes. Els catalans li hem d’agrair tota l’enorme activitat –correctíssima, tot s’ha de dir– com a portaveu del govern i l’enorme dedicació envers el nostre país. En segon lloc, i de manera més objectiva, li citaré textualment la definició que el Diccionari de la llengua catalana fa de la paraula emoció: “Reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible.” Per tant jo, quan trobo un rovelló, em fa il·lusió, no sento pas emoció. I finalment, constatar que hi ha persones que són incapaces d’emocionar-se, com va manifestar en el seu moment l’entrenador del Barça Luis Enrique en una roda de premsa; ho constatava i se’n lamentava.