Laïcisme o incultura?

Cada vegada que viatjo a algunes ciutats del centre d’Europa, aquest estiu acabo d’estar a Viena, m’adono de la religiositat dels seus habitants i com les esglésies catòliques mantenen les portes obertes durant la setmana i estan plenes durant els oficis. El fet també l’he pogut veure repetit als temples d’altres confessions i religions. Cada vegada que torno em trobo les portes tancades a la majoria de les nostres esglésies, cosa que impossibilita a la vegada la simple visita turística i, no cal dir-ho, tant la necessitat d’una estona de recolliment, de simple pau o de pregària. Les esglésies formen part del nostre patrimoni arquitectònic, històric i cultural. Semblaria que una gran part de la nostra societat ja no les necessita; però potser és més cert que massa cops no s’hi facilita l’accés per res. Aquest Nadal passat vaig veure l’església de la meva parròquia de Barcelona, la de Sant Ramon de Penyafort, amb les portes obertes de bat a bat, il·luminada i acollidora; era estrany que moltes persones que passejaven per la Rambla de Catalunya entressin al seu interior?